Bé, avui fa 4 anys que va morir el meu avi jordi... i he decidit penjar aquí un text sobre ell... t'estimo avi! VISCA LA TERRA... LLIURE!!
L'AVI JORDI...
L'avi Jordi era la millor persona que he conegut mai. Com tothom tenia els seus defectes, per exemple era molt tossut (algo que jo he heretat pel que es veu..), però era una persona única. L'avi estimava la seva terra, la seva llengua i sobretot la seva gent. Li encantaven els llegums, la xocolata, l'oli d'oliva i el vi dolç (de petita me'l deixava provar i em deia que era molt "química"...jeje).
Recordo quan era petita i corria per la rambla de Badalona on ell tenia la seva barberia, i entrava d'un salt i em deia "ei mestressa! com va?" i em feia un petó ^^... m'agradava motl veure al meu avi amb la seva bata blanca (que a diferència de les dels metges no em feia por...) amb les seves pintes i estizores, tallant el cabell als senyors mentre xerraven de mil i un temes i escoltaven ràdio Flashback... Després anàvem junts cap a casa seva on l'àvia estava preparant el dinar... i després de dinar, l'avi em donava una bossa de pipes o quicos, feia la bacaina i m'ensenyava llibres d'història i aquelles monedes romanes que a mi em fascinaven tant... quan ja es feia de nit i haviem de tornar cap a Granollers, surtiem al carrer, i ell i l'àvia des del balcó ens deien adéu amb la mà.. nosaltres cridàvem "VISCA LA TERRA! " i ells ens responien amb un fort "LLIURE!!!!"...
Quan la meva mare li va dir que esperava una nena, ell va contestar "ohh.. però una nena.. què faré jo amb una nena..? jo sempre he tingut nens.. puc jugar amb ells a pilota... però no sé jugar amb nenes!" i ella responia "sí,sí.. ja veuràs quan neixi i et toqui la barbeta dien-te avi, avi.. se't caurà la baba.." i de fet així va ser.. no és per dir-ho.. però el meu avi, que també era el meu padrí, m'estimava amb bogeria... s'entretenia fent-me "lilis" (era com jo anomenava les cuetes al cabell" i em deia "morenassa" ^^...
Recordo l'últim cop que el vaig veure.. jo estava a casa seva escoltant "llença't- de lax'n'busto-" amb el meu MP3, i ell es va posar a cantar-la... i diu "llença't de lax'n'busto" i jo li vaig dir "la coneixes?" i ell tot ofés " és clar!"... i ens vam posar a cantar-la junts... aquesta va ser la ultima cançó que vam cantar junts.. i des de llavors, cada cop que estic trista o tinc por d'alguna cosa.. comença a sonar en alguna radio, al bus, al mòbil d'algú, al meu mp3, a la discoteca, etc.. i és com si ell em volgués donar forces per no rendir-me mai...
El trobo a faltar.. la seva veu, les seves mans, les seves paraules dolces, el seu caliu humà... enyoro poder fer-li "benny hill"... i donar-li els "100" petons que li donava cada cop que marxava de casa seva.. i que l'ultim cop k ens vam veure n'hi vaig donar 50.. vam quedar que els hi donaria quan tornessima veure.. n'hi vaig donar uns quants per telèfon mentre era a l'hospital...la resta vaig haver de dona'ls-hi a través del vidre del tanatori...
A l'enterrament, li vaig fer un petó a la galta freda, el vam tapar amb l'estel·lada del meu germà Jordi, i vam tancar el taüd... Al cementiri, se'm van posar els pèls de punta quan tota la familia i amics ens vam posar a cantar el virolai i vam cridar ben fort "visca la terra, liure!"...
No t'oblidarem mai avi.. t'estimem amb bogeria...
"I quan vingui aquella hora de temença, en que s'acluquin aquests ulls humans, obriume'n senyor uns altres de més grans per contemplar la vostra faç immensa... i quan vingui..."
